6 pautes per a un bon ús de les pantalles


Xavi Polo, Gerard Vilanova i Marta Pontnou debaten sobre l'ús de les pantalles
Xavi Polo (esq.), Gerard Vilanova i Marta Pontnou debaten sobre l’ús de les pantalles

“Les famílies estan superpreocupades per l’ús de les pantalles”, assegura Xavi Polo, técnic del Servei d’assessorament i informació en drogues i pantalles (SAIDP). En cert sentit, fan bé: “Les tecnologies digitals tenen un efecte positiu i negatiu, no són neutres. Són tan poderoses que fer un ús responsable és difícil”, segons Gerard Vilanova, especialista en educació digital i autor de El seu primer mòbil.

Els dos van participar en una taula rodona sobre l’ús de les pantalles. Organitzada per l’AFA de l’Escola Industrial a l’institut el passat 11 de maig, la xerrada va comptar com a moderadora amb la Marta Pontnou, escriptora i membre del Pla d’acció per combatre la pressió estètica del Departament d’igualtat i feminismes de la Generalitat de Catalunya.

Polo explica que, des de fa uns 5 anys, a la prevenció de la salut es parla d’adiccions i no de drogoaddicció. El perfil de l’adicte és un noi amb poques relacions socials, baixa autoestima i que passa moltes hores jugant a jocs bèlics. En el cas de les noies, l’adicció es produeix més a xarxes socials.

Tanmateix, per parlar d’adicció cal un diagnòstic médic. En realitat, normalment es produeix un abús o un mal ús. Entre el tres ponents van arribar a una sèrie de pautes pel bon ús de les pantalles:

  • Entendre que el món virtual és molt important

“Pel jovent, les xarxes socials són l’espai per relacionar-se i aconseguir informació”, afirma Pontnou. Igual que els boomers vam passar part de la nostra adolescència penjats al telèfon, els adolescents d’avui en dia conversen per whatsapp durant hores, publiquen fotos a Instagram i donen “M’agrada” als posts de les seves amistats.

“El que passa a la vida real és tan important com el que passa a la vida virtual”, assegura Vilanova. Per això, “aprendre a circular per Internet és tan importat com circular per la vida”, afirma.

  • Conèixer el món de les pantalles

 “Per mandra, por, o desconeixement de vegades els pares i mares decideixen no estar presents a xarxes socials”, recorda Polo. Tanmateix, “és un error” no voler saber res del món virtual, adverteix.

És important conèixer què miren els nostres fills i filles. Per exemple, què és Twitch o Clubhouse? Potser no cal obrir un perfil, però sí estar informats llegint les notícies relacionades als diaris o bé webs especialitzades, com Pantallas Amigas, que té un butlletí molt recomenable.

El videojoc GTA San Andreas posa al jugador en el rol d’un narcotraficant. La puntuació s’aconsegueix cometent actes delictius. No cal que els pares i mares juguin, però sí saber de què va el joc per poder parlar del contigut amb els nostres fills i filles. Hem de tenir en compte que el 95% de nois juguen a jocs on-line. Aquest percentatge baixa al 70% en el cas de les noies, apunta Polo.

Estar informats ens permetrà anticipar-nos als possibles problemes que els nostres fills puguen tenir amb les pantalles. Segons Vilanova: “És preferible arribar un anys abans que un dia després”.

També convé avançar-se en el tema de la pornografia. Save the Chidren assegura que, de mitja, el primer contacte amb la pornografia es produeix als 9 anys. Per això, Polo recomana parlar-ho amb els infants. El mateix Save the Children té una guia molt útil.  

  • Passar dels límits a la negociació

“No es tracta de prohibir les pantalles, sinò de dur a terme una integració positiva”, opina Vilanova.

Segons la Organització Mundial de la Salut, els infants de entre 0 i 3 anys no haurien de passar temps mirant pantalles. Entre 4 i 6 anys, podrien fer-les servir 30 minuts al dia acompanyats d’una persona adulta. Entre els 7 i 12 anys, una hora, també acompanyats.

Tanmateix, a partir dels 12 anys, hauríem d’optar per la negociació. Els controls parentals poden ajudar, però mai d’amagat perquè “les famílies no són detectius”, assevera Polo.

Vilanova aconsella “conèixer la contrasenya d’accés dels fills i filles”, sempre amb el seu coneixement. Al seu parer, “la possibilitat de que el pare o la mare accedeixi al mòbil de l’adolescent és una eina preventiva perquè en facin un bon ús”.  

A partir dels 15 anys, “potser és més important poder seure amb el jove per saber quin problema té, què ha passat”, quan hi ha algun incident o desacord, recomana Polo. Per exemple, si detectem que les pantalles absorbeixen tot el temps d’oci del nostre fill o filla, “podem seure i acordar que les pantalles només poden ocupar el 50% del temps” per tal de que busquin altres activitats, apunta Vilanova.

  • Acompanyar i crear vincles

“No hem de revisar el WhatsApp, l’acompanyament és la clau”, reitera Polo. Per Vilanova, això passa per tenir “disponibilitat i disposició”. Tot i que no totes les famílies tenen les mateixes possibilitats d’estar presents, com resalta Pontnou, i que les desigualtat també estan presents en aquest àmbit (“A nivell d’adiccions, té més pes el codi postal que el codi genètic”, sentencia Polo), hi ha d’haver la disposició a crear espais d’escolta segura, a on els joves no se sentin jutjats.

“Si hem treballat bé el vincle amb els nostres fills i filles, ens ho explicaran si tenen un problema”, diu Polo. Això és particularment important a l’adolescència, que és “un moment de desvinculació”, explica Vilanova.

  • Ser referents i adoptar una visió positiva

“A casa som models, per lo bo i lo dolent”, recorda Polo. Vilanova insisteix: “És important que discurs i fets vagin de la mà. Per això, cal revisar quantes hores dediquem a les pantalles els adults de la família”.

A més, proposa Pontnou, les xarxes socials també poden ser una font per oferir visions diferents a les normatives. Per exemple, podem negociar amb els joves que segueixin a Instagram perfils com The vulva gallery perquè se n’adonin que hi ha molts tipus de vulva i cap és millor ni pitjor; Croquetamente, a on la sabadellenca Mara Jiménez i activista contra la gordofòbia parla d’autoestima; o el de Paola Antonini, una model amb una cama biònica que no li ha impedit tenir més de 2,5 millions de seguidors.  

“Com a referents, també és important no fer frases lapidàries” menystenint el món virtual, incideix Polo, com ara “les xarxes no serveixen per res” o “els videojocs són una pèrdua de temps”.  “Ara Chat Gpt és la fi del món”, bromeja Polo, però tots sabem que la IA serà el futur i és important mirar-ho amb curiositat.

  • Treballar conjuntament

“Es tendeix a culpabilitzar als joves o els progenitors, però no es parla del paper de les grans empreses”, apunta Polo. “Per què es permet els scrolls infinits a les xarxes? Per què no s’obliga a les empreses online a verificar l’accés dels menors al seus serveis?”, es pregunten els ponents.

Per això és tan important el paper conjunt dels educadors, els reguladors, les empreses i la societat civil, a través d’associacions com les AFA. En aquest sentit, us animem a formar part de l’AFA de l’Escola Industrial. Junts, podem aconseguir moltes coses!

Segueix-nos a Telegram per estar sempre al dia de les novetats de l’AMPA!